A mesura que coneixem l’altra persona i la seva pròpia història. I viceversa. Deixem entrar una mica més aquells que descobreixen les nostres carències i les accepten. Perquè això ens fa sentir bé o encaixa amb allò que pensem que mereixem.
Les relacions es construeixen amb el temps i els actes que succeeixen: alguns d’improvisats, d’altres fruit d’una presa de decisions conscient.
Creixen amb cada confessió compartida, cada obstacle que es comparteix i se supera conjuntament, cada aspecte que a tu et fa sentir bé i l’altra persona respecta. De la mateixa manera, es poden estancar, desgastar o esvair per molts motius.
Per exemple, no solem aprendre a discutir sense acabar més distanciats o sentir-nos tristos, culpables. Les discussions solen tenir implícita una connotació negativa, un estat d’ànim desagradable.
Per això, a vegades, hi ha qui les evita. S’empassa necessitats, crea deutes, diu “mentides piadoses”. Anteposa la supervivència de la relació a ell/ella o a la parella, pensant que és el millor, almenys a curt termini. Però aquestes petites concessions que fem en la relació es van acumulant i perdem l’interès.
I si reiniciem?
Recupera el teu benestar amb l’ajuda professional que necessites; de manera compromesa, assequible i confidencial. Quan i des d’on vulguis!
