Al llarg de la vida, passem per èpoques de més o menys estabilitat emocional, en funció dels factors estressants del moment, però també del nostre estat d’ànim.
A vegades, es pot donar el cas que els períodes de desànim perdurin més del que seria desitjable i el patiment sigui tan intens que ens sobrepassi. Estem davant d’una pertorbació emocional, difícil de gestionar i que supera els nostres recursos per fer-hi front.
En aquests casos, tenim l’opció de seguir endavant amb l’esperança que el temps solucioni el nostre malestar emocional, podem intentar trobar possibles solucions, que no sempre seran efectives, o actuar repetint els mateixos comportaments que hem utilitzat en altres ocasions. Tot i l’esforç, és probable que la situació no millori i que amb el pas del temps ens trobem cada vegada amb menys forces.
Fins i tot pot ser que et vegis repetint els mateixos comportaments que altres vegades no t’han portat a bons resultats.
Et recomanem que no et jutgis. Normalment actuem d’una manera per alguna raó, encara que no en siguem del tot conscients. Potser perquè hem après a “ser” així, perquè ens va servir en un moment donat, o perquè la conseqüència de mantenir-nos així ens és més beneficiosa que fer una altra conducta diferent…
Pot ser que ara mateix et falti PERSPECTIVA, AJUDA i/o CONEIXEMENT.
Diuen que les coses es veuen millor des de fora, i per això qui s’interessa per nosaltres ens dóna consells. Alguns més o menys encertats, però tampoc els jutjarem. Per què ho faríem si ho fan amb tota la seva bona voluntat? El nostre objectiu en teràpia és aclarir, entendre i relacionar-nos amb els altres d’una manera que ens faci sentir bé.
La psicòloga és com el tercer ull que ens falta, però a més aporta el coneixement científic de manera comprensible i facilita eines perquè el teu funcionament diari millori.
Si et trobes malament, però no saps quin és el problema:
Hi ha vegades que no se’ns acut anar a un psicòleg perquè no sabem que el que ens passa és un problema comú i que, per tant, té solució. No esperis que s’agreugi, consulta la teva situació amb un professional sense cap compromís.
Si vas pensar a venir, però no et vas decidir:
És normal posar-se excuses més convincents com “No estic tan malament”, “Pensarà que estic boig/boja”, “Què pensaran els altres?”, o que et faci por allò que puguis descobrir. O simplement prefereixes invertir aquests diners a fer plans amb les teves amigues, compres,… coses que també et fan sentir bé. Totes són comprensibles, però… per què, si no acabes d’estar del tot bé, segueixes evitant una possible solució?
Si hi has anat, però no et va acabar de funcionar i penses que la psicologia no pot ajudar-te:
La teràpia, com tantes altres disciplines, no està robotitzada (almenys encara). Són diversos els factors que influeixen en el progrés terapèutic (perfil del pacient i enfocament terapèutic, implicació en el procés, característiques personals d’ambdós, moment vital de la persona, entre d’altres). Et recomano que no siguis tan taxatiu/va amb una cosa que de veritat importa: LA TEVA SALUT. Normalitzem anar a diversos professionals mèdics (per exemple, traumatòlegs) abans de decidir quina operació/medicació prendre. Per què no fer el mateix amb la psicologia?
Recupera el teu benestar amb l’ajuda professional que necessites; de manera compromesa, assequible i confidencial. Quan i des d’on vulguis!
